01 /
Els meus rànquings, d'un cop d'ull
Tinc cinc rànquings llargs i cadascun respon una pregunta diferent. Val la pena saber quina abans de treure conclusions, perquè no és el mateix buscar les criptos amb més fonaments que buscar les de capitalització mitjana amb recorregut, i encara menys assenyalar les que fan pudor d'estafa.
A l'octubre del 2026, el més vist dels cinc és el top general. És un bon punt de partida: al minut 0:47 hi ha un bloc sobre el context del mercat el 2026 que explica per què l'ordre de la llista no és casual, i al final apareix una cripto extra que jo mateix marco com a aposta d'alt risc. Que l'etiqueti així ja et diu alguna cosa del to del meu canal.
Capítols (8)
02 /
Per què un top 5 no és una llista de la compra
«Hay más de 20.000 criptomonedas y el 95% van a desaparecer.» (Hi ha més de 20.000 criptomonedes i el 95% desapareixeran.)
Si et prens aquesta frase seriosament, i hauries de fer-ho, la conclusió és incòmoda: qualsevol llista curta és una aposta sobre quins projectes sobreviuran, no un catàleg de productes segurs. Ni tan sols ser a dalt de tot et protegeix. Terra (LUNA) era una de les deu criptomonedes més grans abans del maig del 2022. A partir del 9 de maig, la seva stablecoin, UST, va perdre la paritat amb el dòlar i en una setmana es van esfumar gairebé 45.000 milions de dòlars de capitalització. LUNA, que havia arribat a superar els 119 dòlars, va acabar pràcticament a zero.
Hi ha un altre detall que gairebé ningú no coneix. A la Unió Europea, el reglament MiCA obliga que el llibre blanc (white paper) d'un criptoactiu inclogui advertiments concrets: que pot perdre el valor total o parcialment, que pot no ser líquid i que no el cobreix cap fons de garantia. I li prohibeix fer afirmacions sobre el seu valor futur. El document oficial d'un projecte no et pot prometre un x10. Les prediccions que circulen surten de fora (analistes, bancs, creadors de contingut) i s'han de llegir com el que són: opinions amb supòsits.
«Aquest llibre blanc de criptoactius no ha estat aprovat per cap autoritat competent de cap estat membre de la Unió Europea. L'oferent del criptoactiu és l'únic responsable del contingut d'aquest llibre blanc de criptoactius.»
Aquesta frase surt a la primera pàgina de qualsevol llibre blanc notificat a la UE i resumeix bé l'esperit d'aquesta secció. Ningú no ha validat el projecte per tu. Ni la CNMV, que recorda que rebre la notificació del llibre blanc no equival a autoritzar-ne el contingut, ni un youtuber (jo inclòs), ni un banc.
03 /
La llista de comprovació: vuit filtres per a qualsevol rànquing
Aquests són els vuit filtres que convé passar a qualsevol cripto que surti en un top, vingui d'on vingui, inclosos els meus. No cal ser analista. Cal paciència, un parell d'hores per projecte i ganes de portar-te la contrària.
- 01
Fonaments: quin problema resol
Explica-ho en una frase sense fer servir les paraules «revolució» ni «ecosistema». Si no pots, encara no saps què compres. La pregunta de control: caldria aquesta xarxa si demà desaparegués el seu token?
- 02
Ús real i ingressos
Busca activitat que no depengui de l'especulació: comissions que paguen usuaris de debò, clients amb nom i cognoms, ús que es manté quan el preu cau. Un projecte amb gent que paga per fer-lo servir aguanta millor un mercat baixista que un que només té comunitat a les xarxes.
- 03
Tokenomics i desbloquejos
Compara la capitalització actual amb la totalment diluïda (preu per oferta màxima). Si avui només en circula una part petita, els desbloquejos programats per a l'equip i els inversors inicials poden posar pressió venedora durant anys. Mira el calendari abans de comprar, no després.
- 04
Liquiditat
Podries vendre demà sense enfonsar el preu? Mira en quantes plataformes autoritzades cotitza i com és de profund el llibre d'ordres. Els supervisors europeus ho deixen per escrit: potser no podràs vendre al preu ni en el moment que vulguis.
- 05
Risc regulador
Comprova si té llibre blanc notificat i si la plataforma on el compres està autoritzada. El gener del 2025, l'ESMA va demanar als proveïdors que deixessin de facilitar la compra de stablecoins que no complien MiCA, i només va permetre vendre-les fins al final del primer trimestre. Un token pot passar a ser difícil de comprar a la UE d'un mes per l'altre.
- 06
Equip i fundació
Hi ha persones identificables que en responguin si alguna cosa va malament? Una fundació amb comptes públics? L'anonimat no és una estafa per si sol (ningú no sap qui és Satoshi Nakamoto, el creador de Bitcoin), però en un projecte petit multiplica el risc.
- 07
Suport institucional
Que un banc o un fons faci servir una xarxa és un senyal, no una garantia. Pregunta què fa servir exactament: la tecnologia, el token o només un pilot? Moltes «aliances» anunciades amb gran rebombori són proves de concepte que mai no arriben a producció.
- 08
Risc de narrativa
IA, metavers, memecoins, tokenització: les modes fan pujar tot el que toquen i, quan canvien, castiguen el que no tenia res a sota. Si l'únic argument és l'etiqueta, el preu depèn que la moda duri.
04 /
Què miro jo a cada rànquing (segons les meves pròpies descripcions)
No cal endevinar els meus criteris, perquè els deixo escrits a les descripcions dels vídeos. Això és el que diuen, sense afegir-hi res que no hi sigui:
Fixa't en el patró. El top d'altcoins deixa fora expressament les més grans perquè busca recorregut, i això implica més volatilitat: jo mateix aviso que «no són les més grans ni les més segures». Al capítol «Criterios de análisis» (minut 0:20) explico com vaig fer el filtre abans de donar cap nom. Mira aquest tros encara que no t'interessi el resultat, perquè és la part que et servirà amb qualsevol altra moneda.
Capítols (5)
Si vols comprovar els arguments de cada escollida, la descripció del vídeo et remet a les meves anàlisis completes. Són a la sèrie Entiende Cripto, on vaig moneda per moneda: què és, per a què serveix i què pot sortir malament. A la secció de criptomonedes en tens els vídeos reunits.
05 /
Criptos d'intel·ligència artificial: per què «el 95% és fum»
La frase és meva i el diagnòstic també: hi ha més de 900 criptomonedes que es presenten com a «d'intel·ligència artificial» i, com vaig escriure a la descripció del vídeo, «li enganxen l'etiqueta IA al nom i a vendre». Al vídeo ordeno les cinc que considero serioses com les cinc peces que necessita la IA per existir, i la número 1 és la que anomenen «el Bitcoin de la IA».
Per separar el projecte real de l'etiqueta, fes-te tres preguntes. Què fa el token dins del producte? Si la resposta és «serveix per votar» i poca cosa més, el token no captura el valor del negoci. Qui paga? Un mercat de càlcul o de dades necessita clients que paguin per fer-lo servir, no només usuaris que cobren recompenses. Què passa si la IA deixa d'estar de moda? Si el projecte només té sentit amb titulars, ja saps en quin grup és.
Capítols (7)
Si una d'aquestes criptos et crida l'atenció, no et quedis en el rànquing. A Entiende Cripto tinc episodis sencers sobre dos projectes lligats a la IA: Bittensor, al qual dedico un capítol per explicar per què l'anomenen «el Bitcoin de la IA», i Render, l'«Airbnb de las tarjetas gráficas». Allà hi ha temps per al que no cap en un rànquing: com funcionen, quin paper té el token i què pot sortir malament.
Capítols (7)
06 /
Les pitjors criptos: senyals d'alarma que es repeteixen
El vídeo de les tres pitjors criptomonedes del 2026 va del contrari: altcoins amb «senyals d'estafa, tokenomics perilloses i risc extrem». Els noms els tens al vídeo, un per capítol. Aquí tens el patró, que convé aprendre a reconèixer tot sol perquè la llista de projectes dolents es renova cada pocs mesos.
- Rendibilitat promesa, fixa o «garantida». La CNMV ho resumeix sense embuts a la seva guia sobre xiringuitos financers: la rendibilitat i el risc van units, i cal desconfiar de qualsevol oferta que asseguri rendibilitats elevades sense risc.
- Pressa. Comptes enrere, prevendes que «s'acaben avui», bonificacions per entrar ara mateix. La urgència és l'eina preferida de qui no vol que t'ho pensis dues vegades.
- Oferta concentrada: unes poques carteres amb gran part del subministrament i desbloquejos grossos a la vista.
- Producte que no arriba mai. Fulls de ruta preciosos, dates que es mouen i cap mètrica d'ús.
- Promoció pagada a les xarxes. L'advertiment conjunt dels supervisors europeus (EBA, EIOPA i ESMA) recorda que els influencers poden tenir incentius per promocionar determinats criptoactius.
- Liquiditat de joguina: cotitza en una o dues plataformes poc conegudes i el volum desapareix tan bon punt el preu baixa.
- Ningú no dona la cara. Equip sense identificar, sense llibre blanc o amb un de ple de promeses sobre el preu, just el que MiCA prohibeix a la UE.
Capítols (4)
Per a la banda més tèrbola, els projectes que directament volen quedar-se els teus diners, tens la guia sobre estafes cripto i com evitar-les. I si un rànquing t'arriba per missatge privat d'algú que no coneixes, ja tens la resposta abans d'obrir-lo.
07 /
El banc que «prediu un x25»: què va publicar de debò Standard Chartered
El títol més cridaner de la secció també és el més fàcil de comprovar, i l'he comprovat: el banc és Standard Chartered i la cripto és Chainlink (LINK). El 10 d'agost del 2026, Geoff Kendrick, responsable global de recerca d'actius digitals del banc, va publicar una nota titulada «Chainlink – Owning the rails» (més o menys, «quedar-se les vies»). LINK cotitzava aquell dia al voltant de 8 dòlars i l'objectiu de la nota per a final del 2030 és de 200. D'aquí surt el x25.
En què es basa? En la tokenització. La nota calcula que els actius tokenitzats en blockchains públiques passaran d'uns 340.000 milions de dòlars a 4 bilions a finals del 2028, i que hi haurà 2,7 bilions en finances descentralitzades (DeFi) a finals del 2030. Chainlink ven dades externes a les blockchains (els famosos oracles) i connexió entre cadenes, així que el banc espera que les seves comissions també es multipliquin per 25 fins al 2030. Segons la nota, avui cobreix al voltant del 70% del valor de DeFi que depèn d'oracles, i cita entre els seus usuaris Swift, DTCC, Euroclear i JPMorgan.
Ara, la part que gairebé ningú no explica: el mateix banc enumera els riscos. Una tokenització institucional més lenta del que preveu, amb pilots que mai no passen a producció; la competència de proveïdors especialitzats en cada tipus de producte; i errors tècnics o de configuració que facin malbé la confiança en la plataforma.
I una dada per posar-ho en perspectiva. És el mateix banc que el 9 de desembre del 2025 va retallar a la meitat el seu objectiu de bitcoin per a final del 2025, de 200.000 a 100.000 dòlars, i que el febrer del 2026 va abaixar el de final del 2026 fins a 100.000, quan la seva xifra original era de 300.000. No ho explico per riure'm de ningú. Ho explico perquè un objectiu de preu és un escenari amb supòsits, i els supòsits canvien. Si canvia el ritme de la tokenització, canvia el 200.
Capítols (5)
Al vídeo dedico un capítol a la paradoxa de Chainlink (minut 0:46), un altre als diners institucionals (5:12) i tanco amb les meves prediccions (5:57). Mira'l amb la taula de dalt al costat i una pregunta al cap: què ha de sortir bé perquè es compleixi, i quant d'això depèn de Chainlink i quant que la banca s'afanyi?
08 /
Quant hi poses i com ho reparteixes (sense consells personalitzats)
Aquí no hi trobaràs percentatges per a la teva cartera, perquè depenen de la teva situació i no la conec. El que sí que et puc donar són les matemàtiques i les normes de sentit comú que repeteixen els supervisors.
La primera norma ve de la CNMV: abans d'invertir en criptoactius, comprova que pots assumir la pèrdua total del que hi poses. Amb altcoins de capitalització petita, això no és una figura retòrica. La segona són les matemàtiques de les caigudes, que no perdonen:
Per això la mida de cada posició importa més que encertar el rànquing. Si reparteixes 1.000 euros a parts iguals entre cinc altcoins i una se'n va a zero, perds 200 euros i continues dempeus. Si cauen totes alhora, en canvi, repartir no t'haurà protegit gaire: diversificar dins del mateix tipus d'actiu redueix el risc d'un projecte concret, no el del mercat sencer.
Algunes idees que pots aplicar sense que ningú et doni xifres: separa els diners que necessitaràs a curt termini dels que inverteixes; decideix per endavant el màxim que posaràs en projectes petits; entra a poc a poc en lloc de tot de cop, que és el que explica la guia de DCA en bitcoin; i tingues un pla de sortida per escrit. La guia de gestió del risc ho desenvolupa amb exemples.
Sobre el quan, la meva resposta curta és que no cal encertar-lo. Amb compres periòdiques (DCA) hi entres a poc a poc, compres més unitats quan el preu baixa i et treus la pressió d'endevinar el mínim. Al meu vídeo sobre el DCA t'ensenyo a configurar-lo pas a pas per automatitzar les compres.
09 /
Com treure profit d'aquesta secció
Un ordre que funciona: primer el top 5 general, per tenir el mapa; després el de les pitjors, per entrenar l'ull amb els senyals d'alarma; tot seguit els dos més específics, altcoins i IA; i al final el del banc, ja amb la llista de comprovació al cap. Quan un nom t'interessi, busca'l a la sèrie Entiende Cripto abans de comprar res, i compra només en una plataforma autoritzada: a la secció d'exchanges t'explico com triar-la.
Si t'ha servit, subscriu-te al canal per no perdre't les pròximes anàlisis. I quan surti un rànquing nou, meu o de qui sigui, passa-li els mateixos vuit filtres. És la manera més barata que hi ha de no comprar fum.