01 /
Bitcoin en dos minuts
Bitcoin és dues coses alhora. És una xarxa: milers d'ordinadors repartits pel món que guarden una còpia del mateix registre de transaccions i comproven que tothom compleix les regles. I és la moneda que circula per aquesta xarxa, el bitcoin (BTC), que pots enviar a qualsevol persona del planeta sense demanar permís a cap banc.
Ningú no la controla tot sol. No hi ha cap empresa al darrere que pugui canviar les regles, congelar-te el saldo o crear més monedes quan li convingui. Les regles viuen en un programari de codi obert i canviar-les exigeix convèncer bona part dels qui fan servir la xarxa. Aquesta és la seva gran fortalesa i, alhora, l'origen de gairebé totes les seves limitacions.
Quatre xifres ho resumeixen:
21.000.000
bitcoins com a màxim: mai no n'hi haurà més
210.000
blocs entre un halving i el següent (uns 4 anys)
100.000.000
satoshis caben en un sol bitcoin
2009
any en què va arrencar la xarxa, un 3 de gener
Si t'estimes més veure-ho abans de llegir-ho, l'EP.01 de la sèrie Entiende Cripto ho explica des de zero, sense tecnicismes i sense promeses absurdes (en castellà). Aquests són els seus capítols, per si vols anar directament a una part:
- 01:21 El problema del sistema financer
- 02:58 Qui va crear Bitcoin i per què
- 03:53 Com funciona Bitcoin de debò
- 06:28 Per què Bitcoin té valor real
- 08:29 Les històries que ho diuen tot
- 09:50 Els riscos reals (sense endolcir)
- 11:21 Com començar a invertir pas a pas
- 14:09 El canvi de mentalitat que ningú no t'explica
Capítols (10)
La sèrie continua amb Ethereum, Solana i companyia; en trobaràs els episodis a la secció de criptomonedes.
02 /
Origen: un PDF de nou pàgines i un titular de diari
Bitcoin neix en plena crisi financera. El 18 d'agost de 2008 es registra el domini bitcoin.org i el 31 d'octubre de 2008 algú que signa com a Satoshi Nakamoto publica en una llista de correu sobre criptografia un enllaç a un document de nou pàgines: Bitcoin: A Peer-to-Peer Electronic Cash System. És el famós whitepaper. El resum comença així:
Una versió purament entre usuaris de diners electrònics permetria enviar pagaments en línia directament entre dues parts sense passar per una institució financera.
El problema que resol es diu doble despesa. Al món digital copiar és gratis, així que algú ha de certificar que no gastes dues vegades els mateixos diners. Fins aleshores aquest paper el feia un intermediari de confiança, normalment un banc. La proposta de Satoshi és que ho faci una xarxa oberta, amb un registre públic que ningú no pot reescriure sense refer una quantitat enorme de feina de càlcul.
El 3 de gener de 2009 es mina el primer bloc, l'anomenat bloc gènesi. A dins hi porta gravat un text que encara es pot llegir a la cadena: «The Times 03/Jan/2009 Chancellor on brink of second bailout for banks». És el titular de The Times d'aquell dia: el ministre d'Hisenda britànic, a punt de llançar un segon rescat als bancs. Fa de segell de data i, per a molta gent, també de declaració d'intencions.
El 9 de gener es publica la primera versió del programa i el 12 de gener arriba la primera transacció entre persones: Satoshi envia 10 bitcoins al programador Hal Finney, al bloc 170. Satoshi va continuar participant en el desenvolupament fins al desembre de 2010. El 2011 va escriure a un altre desenvolupador que s'havia passat a «altres coses» i no se n'ha tornat a saber res. La seva identitat continua sent un misteri.
03 /
Com funciona: blocs, miners i prova de treball
La blockchain de Bitcoin és un llibre de comptes compartit. Les transaccions s'agrupen en blocs i cada bloc inclou una empremta digital (un hash) de l'anterior, de manera que queden encadenats. Si algú alterés una transacció antiga, canviaria l'empremta d'aquell bloc i trencaria tots els blocs posteriors.
Qui afegeix els blocs? Els miners: màquines especialitzades que competeixen per resoldre un problema matemàtic que només es pot atacar a força de prova i error. És la prova de treball (proof of work). El primer que troba una solució vàlida publica el seu bloc, la resta de la xarxa comprova en un instant que és correcta i el guanyador s'emporta una recompensa en bitcoins nous més les comissions de les transaccions que hi ha inclòs.
La xarxa apunta a un bloc cada deu minuts de mitjana. Com que contínuament entren i surten miners, cada 2.016 blocs (unes dues setmanes) el protocol recalcula la dificultat: si els blocs han sortit massa de pressa, l'apuja; si han anat lents, l'abaixa. Així el ritme es manté estable encara que la potència de càlcul canviï moltíssim.
La seguretat descansa en una condició que el mateix whitepaper deixa per escrit: el sistema és segur mentre els nodes honestos controlin, en conjunt, més potència de càlcul que qualsevol grup d'atacants que cooperin entre ells. Reescriure la història exigiria superar tota la xarxa honesta, i com més enterrada és una transacció sota blocs nous, més car surt intentar-ho.
Què passa quan envies bitcoin
- 01
Signes
La teva wallet signa la transacció amb la teva clau privada. La signatura demostra que els fons són teus sense revelar la clau.
- 02
Es difon
La transacció viatja per la xarxa de nodes, que comproven que la signatura és vàlida i que aquestes monedes no s'han gastat ja.
- 03
Espera torn
Queda pendent fins que un miner la fica en un bloc. Si pagues més comissió, normalment hi entra abans.
- 04
Es confirma
Quan aquell bloc es publica, la transacció suma la primera confirmació, i cada bloc nou que s'hi afegeix al damunt en suma una altra.
- 05
És definitiva
Després de diverses confirmacions, desfer-la és pràcticament impossible. Si t'equivoques d'adreça, no hi ha ningú a qui reclamar.
El vídeo de la blockchain ho explica amb l'analogia del quadern compartit, inclòs per què és tan difícil de piratejar i quins són els seus peròs honestos.
Capítols (6)
04 /
21 milions, satoshis i halvings
Les regles d'emissió de Bitcoin es coneixen des del primer dia. Cada bloc crea bitcoins nous per al miner que el troba: al principi n'eren 50 per bloc. Cada 210.000 blocs, uns quatre anys, aquesta recompensa es redueix a la meitat. És el halving. Com que l'emissió es divideix per dos una vegada i una altra, la suma total no superarà mai els 21 milions, i les últimes fraccions s'emetran cap a l'any 2140.
Fes el compte i en surt una dada que explica l'escassetat: en els quatre primers períodes es van emetre 19.687.500 bitcoins, més del 93 % del total. El bitcoin número 20 milions va sortir amb el bloc 939.999, minat el 9 de març de 2026. El que queda, menys d'un milió, s'anirà emetent durant més d'un segle.
I no tots els emesos es poden fer servir. El 2020, l'empresa d'anàlisi Chainalysis va calcular que prop del 20 % dels bitcoins existents feia cinc anys o més que no es movien i els va donar per perduts, gairebé sempre per claus extraviades. És una estimació, no un recompte: una moneda quieta també pot ser d'algú que senzillament no ven.
La unitat més petita és el satoshi: un bitcoin equival a 100.000.000 de satoshis (sats). Per això no cal comprar un bitcoin sencer; pots comprar la fracció que vulguis, a partir del mínim que fixi cada plataforma.
I el preu? Al meu vídeo sobre el halving el presento com el rellotge que mou tot el mercat, perquè les grans pujades i les grans caigudes dels cicles anteriors van girar al seu voltant. Però convé mirar els matisos: cada halving retalla una emissió que ja és petita comparada amb tot el que existeix, el mercat coneix les dates amb anys d'antelació i ara hi ha diners institucionals que abans no hi eren. Ho desenvolupem a cicles i halving.
Els patrons històrics no garanteixen resultats futurs.
Capítols (6)
05 /
Claus, adreces i autocustòdia
A Bitcoin no hi ha comptes amb nom i cognoms: hi ha claus. La clau privada és un número secret que et permet signar transaccions; d'ella se n'obté una clau pública i, d'aquesta, les adreces a les quals et poden enviar fons. L'adreça es pot compartir sense por. La clau privada, mai.
Les wallets actuals generen totes les teves claus a partir d'una frase llavor (la seed phrase): una llista de paraules, normalment 12 o 24, tretes d'un diccionari estàndard de 2.048, amb la qual pots recuperar els fons en qualsevol altra wallet compatible. Aquesta frase són els diners. Si la perds i se t'espatlla el dispositiu, no hi ha servei d'atenció al client que te'ls torni; si algú la copia, et pot buidar la wallet des de l'altra punta del món.
Quan compres en un exchange i hi deixes els bitcoins, les claus les controla la plataforma. És còmode, i una plataforma autoritzada et dona certes garanties, però en depens. La història té exemples que fan mal: Mt. Gox, que a principis de 2014 movia la major part de les transaccions de bitcoin del món, va fer fallida el febrer d'aquell any amb centenars de milers de bitcoins dels seus clients desapareguts. FTX es va declarar en fallida l'11 de novembre de 2022 amb un forat d'uns 8.000 milions de dòlars. D'aquí la dita més repetida del sector: si no són les teves claus, no són les teves monedes.
L'autocustòdia tampoc no surt gratis: cal evitar errors en copiar la frase, enviaments a l'adreça equivocada o dispositius comprats a tercers, com els Ledger manipulats que venia un revenedor asiàtic l'octubre de 2026. La guia de wallet freda o calenta explica quan compensa cada opció segons quants diners tens i com els fas servir.
06 /
Per què té valor (i per què hi ha qui no l'hi veu)
Darrere de Bitcoin no hi ha cap Estat, ni cap banc central, ni els beneficis de cap empresa. Els qui el defensen assenyalen tres propietats que cap altre actiu no reuneix del tot:
- Escassetat verificable. Qualsevol pot comprovar quants bitcoins existeixen i quants se'n crearan, i cap decisió política no pot canviar aquest calendari.
- Descentralització. No hi ha cap seu per tancar ni cap consell d'administració per pressionar. És un protocol, no una empresa, i la xarxa funciona des del gener de 2009.
- Resistència a la censura. Ningú no pot bloquejar un pagament vàlid. El desembre de 2010, PayPal va suspendre el compte de WikiLeaks i Visa i Mastercard van deixar de tramitar-ne les donacions; el juny de 2011, l'organització va començar a acceptar bitcoin.
A més, és fàcil de dividir, de verificar i de portar a sobre: n'hi ha prou de recordar unes paraules. Tot i així, el mateix web bitcoin.org ho reconeix sense embuts: el seu valor depèn que hi hagi persones disposades a acceptar-lo. És a dir, de la confiança i l'adopció, com qualsevol altra forma de diner, però sense ningú que la respatlli.
La visió crítica també pesa. Quan la SEC va aprovar els ETF de bitcoin al comptat, el seu president va escriure que bitcoin és principalment un actiu especulatiu i volàtil, que a més es fa servir en activitats il·lícites. I la CNMV i el Banc d'Espanya recordaven el 2021 que ningú no està obligat a acceptar-lo com a mitjà de pagament, cosa que MiCA no canvia.
Al vídeo que compara Bitcoin amb l'S&P 500 ho plantejo així: l'índex és l'aposta constant i Bitcoin, l'actiu més rendible de l'última dècada, però molt més volàtil. Repasso el que té de bo i de dolent cadascun amb dades reals, sense vendre cap dels dos com la panacea.
Capítols (5)
07 /
Els riscos, sense endolcir
Si algú et parla de Bitcoin sense parlar-te de riscos, desconfia'n. Aquests són els principals:
La volatilitat talla en les dues direccions. El gener de 2022 bitcoin cotitzava gairebé un 50 % per sota del màxim que havia marcat tot just tres mesos abans, i no va tornar a fer màxims històrics fins al març de 2024. El desembre de 2024 va superar per primera vegada els 100.000 dòlars. Qui va comprar al punt més alt del 2021 va necessitar més de dos anys i molt d'estómac; qui va vendre amb pànic el 2022 es va quedar fora de la pujada posterior. I el cicle més recent ho confirma: del màxim de 126.272 dòlars del 6 d'octubre de 2025 va baixar a 57.735 l'1 de juliol de 2026, un 54 % menys segons les dades diàries de Bitstamp.
Per això al vídeo de trading davant d'inversió parlo de les dues cares del mateix risc: per què la majoria de traders perd diners i quin és el parany en què cau qui inverteix a llarg termini (en castellà).
Capítols (7)
La regulació protegeix més que abans, però no tant com et penses. A la UE, MiCA és plenament aplicable des del 30 de desembre de 2024 i, a Espanya, el període transitori va acabar el 30 de juny de 2026: des de l'1 de juliol només hi poden operar proveïdors autoritzats, i marques tan grans com Binance o Bitget s'han quedat fora per no tenir llicència MiCA. Tot i així, els criptoactius no estan coberts per fons de garantia si el teu proveïdor fa fallida, com sí que ho estan els dipòsits bancaris.
El debat de l'energia
La prova de treball consumeix molta electricitat i és la crítica més repetida. Les dades més completes són les del Centre de Finances Alternatives de la Universitat de Cambridge. El seu informe del 2025 sobre la mineria estima el consum anual de la xarxa en uns 138 TWh, prop del 0,54 % de l'electricitat mundial, amb unes emissions de 39,8 milions de tones de CO₂ equivalent, al voltant del 0,08 % del total global.
Els dos bàndols troben arguments en aquest mateix informe. Segons l'enquesta als miners, el 52,4 % de la seva electricitat prové de fonts sostenibles (renovables més nuclear), tot i que amb el mètode de localització de l'índex de Cambridge aquesta quota baixa al 37,6 %. El gas natural és la font individual més utilitzada (38,2 %) i el carbó encara hi aporta un 8,9 %. A favor de la mineria, els enquestats van declarar haver retallat 888 GWh de consum el 2023, prova que poden desconnectar-se amb flexibilitat. En contra, l'enquesta cobreix empreses que sumen una mica menys de la meitat de la potència de la xarxa i està molt concentrada als Estats Units. Lectura honesta: consumeix molt, més de la meitat de la seva energia podria ser ja sostenible segons els mateixos miners i les xifres depenen força del mètode.
08 /
ETF de bitcoin: què va canviar el 2024
El 10 de gener de 2024, la SEC (el supervisor borsari dels Estats Units) va aprovar la cotització de diversos fons cotitzats de bitcoin al comptat, i aquell mateix mes van començar a negociar-se els primers onze. Un ETF d'aquest tipus compra bitcoins reals i ven participacions a borsa: qui les compra s'exposa al preu sense preocupar-se de claus ni de wallets.
Té avantatges, com la comoditat, la custòdia professional o l'accés des d'un compte de valors, i també costos: pagues una comissió anual, no pots enviar aquests bitcoins a ningú i depens de la gestora i del custodi. Val la pena llegir la declaració del president de la SEC d'aleshores: aprovar aquests productes, va escriure, no equivalia a aprovar ni avalar bitcoin.
Si vius a Espanya hi ha un matís important. Segons la CNMV, no es pot vendre un producte d'inversió empaquetat a un minorista de la UE sense lliurar-li abans el document de dades fonamentals (KID), encara que vingui de fora de la Unió, i un ETF gestionat fora de la UE necessita a més una autorització expressa de la CNMV per comercialitzar-se entre minoristes a Espanya. Si el fons no compleix aquests requisits, el teu bròquer no te l'hauria de vendre. En borses europees com Xetra (Frankfurt) cotitzen altres productes lligats a criptomonedes, com els ETN, que no són el mateix: llegeix-ne el KID, mira qui custodia els bitcoins i què passa si l'emissor té problemes.
I una cosa més: comprar un ETF és invertir en el preu de bitcoin, no fer servir Bitcoin. No tindràs claus, no podràs fer-hi cap pagament i dependràs de l'horari de la borsa. Per a algunes persones és just el que busquen. Per a d'altres, perd la gràcia.
L'arribada d'aquests diners institucionals és, de fet, un dels tres motius que dono al meu vídeo sobre invertir en bitcoin el 2027: el segon capítol es titula «los grandes acaban de llegar» (els grans acaben d'arribar). L'últim parla de riscos, que és on convé aturar-se abans de decidir res.
Capítols (5)
09 /
Com comprar bitcoin a Espanya sense ficar la pota
Comprar bitcoin avui és fàcil. Fer-ho bé requereix cinc passos i una mica de paciència:
- 01
Aprèn abans de comprar
Acaba aquesta guia, repassa el glossari i decideix quant podries perdre sense que et canviï la vida. Aquesta xifra és el teu pressupost, no la que et demani el cos un dia de pujades.
- 02
Tria una plataforma autoritzada
Des de l'1 de juliol de 2026 només poden operar a Espanya proveïdors autoritzats per la CNMV o per una altra autoritat europea. Comprova-ho al web de la CNMV sobre MiCA, que enllaça amb el seu registre i amb la llista d'entitats no autoritzades. Ho expliquem a exchanges i MiCA. Compte amb les marques grans: ni Binance ni Bitget no tenen llicència MiCA.
- 03
Comença petit i amb mètode
Fes una primera compra petita per aprendre el procés i, si decideixes continuar, fes servir un pla periòdic com el DCA en bitcoin en lloc de compres per impuls.
- 04
Decideix on es queden
Per a quantitats petites, una plataforma autoritzada pot ser suficient al principi; quan la xifra et comenci a importar, valora l'autocustòdia. Abans de moure res, prova amb un enviament mínim.
- 05
Guarda cada operació
Vendre bitcoin o canviar-lo per una altra cripto genera un guany o una pèrdua que es declara a l'IRPF. Apunta dates, imports i comissions des del primer dia; els detalls són a impostos cripto a Espanya.
On comprar
I on compro jo? L'exchange que faig servir és OKX, a través de la seva filial europea, amb llicència MiCA de Malta i passaport per operar a Espanya des del novembre de 2025. Si el vols fer servir, pots obrir el teu compte a OKX; és un enllaç d'afiliat, així que cobro una comissió sense cap cost extra per a tu. No és l'única opció: a l'octubre de 2026 també tenien llicència i passaport per a Espanya Bit2Me, Kraken, Coinbase, Bitpanda o Bitvavo, entre d'altres. El procés complet, pas a pas i amb el que costa cada via, és a com comprar bitcoin, i la comparativa de plataformes, a la secció d'exchanges.
Verifica sempre les plataformes als registres oficials (CNMV, ESMA) i consulta un professional per al teu cas concret. Compra wallets de maquinari NOMÉS al web oficial del fabricant.
Una última defensa: els estafadors adoren els nouvinguts. Ofertes que caduquen en hores, suposats gestors que t'escriuen per WhatsApp, apps clonades. Abans de la primera compra, llegeix la guia d'estafes cripto i, si vols el pas a pas complet, la de com començar en cripto.
El vídeo per començar des de zero repassa la primera compra pas a pas, on guardar el que compres i els errors de seguretat que més diners costen als principiants.
Capítols (7)
Continua aprenent