01 /
Què és Entiende Cripto i per què existeix
«La serie donde analizo una por una las 100 criptomonedas más importantes del mercado. Sin filtros. Sin humo.» (La sèrie on analitzo una per una les 100 criptomonedes més importants del mercat. Sense filtres. Sense fum.)
La sèrie va arrencar el 27 d'abril de 2026 amb Bitcoin i va arribar a l'EP.14, Tether, el 16 de juny. Des d'aleshores els episodis ja no porten número, però mantenen el format «Qué es…»: Dogecoin, Shiba Inu, Polygon, Arbitrum, TRON, HYPE (Hyperliquid), Monero i, el 10 d'octubre, Quant. Vint-i-dues monedes de les cent promeses, a l'octubre de 2026.
22
episodis publicats a l'octubre de 2026, dels 100 previstos
4 h
de vídeo en total, aproximadament: uns 11 minuts per episodi
17.392
visualitzacions sumades fins al 17 d'octubre de 2026
3.592
visualitzacions del més vist, l'EP.10 sobre Cardano
La idea és senzilla i, en aquest món, poc habitual: explicar què és cada cripto abans de parlar del preu. Primer, el problema que diu que resol i com funciona; després, els riscos, sense edulcorar; i al final, els escenaris. Si tot just comences, l'EP.01 és la porta d'entrada.
Capítols (10)
02 /
Com està muntat un episodi
Si repasses els capítols dels catorze episodis numerats, veuràs que l'estructura es repeteix gairebé sempre. Conèixer-la t'estalvia temps, perquè pots saltar directament a la part que t'interessa.
- 01
El ganxo
Una contradicció per arrencar, sovint ja des del títol (en castellà): «la cripto de Google, IBM y Boeing que NO consigue subir de precio»; «la cripto que eligieron Toyota, FIFA y Wall Street (y cayó un 64%)»; «la cripto que no debería existir y sin embargo domina el mercado».
- 02
El problema
Quina fallada diu que arregla: que un contracte no pot veure dades de fora (Chainlink), un sistema de pagaments internacionals antiquat (XRP), la potència gràfica que ningú no aprofita (Render).
- 03
Origen i funcionament
Qui la va crear i com funciona de debò: Hoskinson i Cardano, «Sergey Nazarov y los 10 años con SWIFT» a Chainlink, «La pelea de Jed McCaleb con Ripple» a Stellar.
- 04
Catalitzadors
Què la pot moure: acords institucionals, millores de la xarxa, ETF o adopció real. És la part més optimista, així que mira-la amb el filtre posat.
- 05
La cara B
El capítol de riscos canvia de nom a cada episodi, i al vídeo el trobaràs en castellà: «Los riesgos reales (sin endulzar)», «La cara B que nadie te cuenta», «El elefante de la centralización», «La cara oscura que casi nadie te cuenta». És el que més hauries de mirar.
- 06
Com entrar i escenaris
Com comprar sense els errors de sempre (amb staking quan n'hi ha) i, al final, les prediccions. Són escenaris d'una data concreta, no promeses: insisteixo que no és consell financer.
Els episodis sense número, des de finals de juny de 2026, són més curts (uns 9 minuts de mitjana, enfront dels gairebé 12 dels numerats) i van al gra amb una pregunta concreta. En uns quants és la mateixa: per què una xarxa que es fa servir tant té un token tan castigat? Polygon s'ho pregunta amb un «bona xarxa, mal token?» i TRON parla de «la paradoxa: tants diners, token estancat».
Capítols (9)
03 /
Les monedes de la sèrie, d'un cop d'ull
Dades bàsiques comprovades a la documentació oficial de cada xarxa i en fonts generals, a l'octubre de 2026. L'any de llançament és el de la xarxa o el del token, segons s'indica.
A la secció de criptomonedes tens la guia de Bitcoin i els vídeos de cada moneda reunits. Aquí sota t'explico, grup a grup, en què es fixa cada episodi.
04 /
Bitcoin, la reserva de valor que obre la sèrie
Bitcoin va néixer amb un document de nou pàgines signat el 2008 per Satoshi Nakamoto. La xarxa va arrencar el 3 de gener de 2009 i funciona amb prova de treball: els miners gasten energia a resoldre un problema matemàtic i qui ho aconsegueix afegeix el bloc següent. L'emissió està fixada per endavant: com a màxim n'hi haurà 21 milions, la recompensa es redueix a la meitat cada 210.000 blocs (el halving) i des del març de 2026 ja se n'han emès més de 20 milions.
«Una versió purament entre usuaris de diners electrònics permetria enviar pagaments en línia directament entre dues parts sense passar per una institució financera.»
L'EP.01 és el més llarg de la sèrie, gairebé 16 minuts, i el més pensat per a qui comença: el problema del sistema financer, qui va crear Bitcoin i per què, com funciona de debò, per què té valor, els riscos sense edulcorar i com començar pas a pas. Si t'estimes més llegir, la guia què és Bitcoin t'ho explica amb calma i la de cicles i halving t'aclareix per què el preu es mou per ratxes.
05 /
Plataformes de contractes intel·ligents: Ethereum, Solana, BNB, Cardano i Avalanche
Ethereum (2015) és el gran ordinador compartit: una blockchain on qualsevol pot desplegar programes, els contractes intel·ligents, que mouen diners segons regles escrites en codi. La va descriure Vitalik Buterin a finals de 2013 i el setembre de 2022 va deixar la mineria i va passar a la prova de participació amb «la Fusió» (The Merge), que en va reduir el consum d'energia al voltant d'un 99,95 %. L'EP.02 explica quin problema va venir a resoldre, com funciona i per què té valor.
Solana (2020), fundada per Anatoly Yakovenko i Raj Gokal, combina la prova de participació amb Proof of History, una mena de rellotge criptogràfic que ordena les transaccions per anar més de pressa. L'EP.03 l'anomena «la criptomoneda que casi muere», i no sense motiu: després de la fallida d'FTX, el novembre de 2022, SOL va arribar a caure un 40 % en un sol dia. L'episodi explica aquell col·lapse, la ressurrecció posterior i els seus riscos.
BNB (2017) va néixer com el token per pagar comissions a Binance. Va començar sobre Ethereum i avui és el gas i el token de staking de BNB Smart Chain, que a l'octubre de 2026 funciona, segons la seva documentació, amb 45 validadors sota un model anomenat Proof of Staked Authority. L'EP.04 la presenta com «la cripto que no debería existir»: el novembre de 2023, Binance es va declarar culpable als Estats Units d'haver infringit les normes contra el blanqueig de capitals i de sancions, i va acceptar pagar 4.300 milions de dòlars; el seu fundador, Changpeng Zhao, va ser condemnat a quatre mesos de presó, els va complir el 2024 i va ser indultat l'octubre de 2025. Tot i així, l'episodi analitza per què el mercat continua apostant-hi.
Cardano (2017) la va posar en marxa Charles Hoskinson, un dels cofundadors d'Ethereum, després de sortir d'aquell projecte. Fa servir una prova de participació anomenada Ouroboros, amb un enfocament molt acadèmic, i té govern en cadena: va començar amb l'actualització Chang el 2024 i es va completar amb Plomin el gener de 2025, de manera que qui té ADA pot proposar canvis i votar-los, directament o delegant en representants (DRep). L'EP.10, el més vist de la sèrie, parteix d'una frase que el vídeo atribueix a Hoskinson, dita en directe: que ADA es podia multiplicar per mil. I l'analitza, com promet la descripció, «sense defensar-la i sense atacar-la».
Avalanche (2020), d'Ava Labs, arriba al consens amb votacions repetides: cada node pregunta a una petita mostra aleatòria de validadors, ponderada pel que tenen en stake, fins que tota la xarxa convergeix. L'EP.11 parteix d'una contradicció: empreses com Toyota o la FIFA construeixen sobre aquesta xarxa i, tot i així, AVAX havia caigut un 64 % en l'últim any.
Contractes intel·ligents, episodi a episodi
Qué es Ethereum y por qué va a cambiar el mundo
· 271 vis.
Qué es Solana: la criptomoneda que casi muere y hoy amenaza a Ethereum
· 895 vis.
Qué es BNB: la cripto que no debería existir y sin embargo domina el mercado
· 1.420 vis.
Qué es Avalanche: la cripto que eligieron Toyota, FIFA y Wall Street (y cayó un 64%)
· 1.000 vis.
Capítols (8)
06 /
Infraestructura, oracles i actius reals: Chainlink, Quant, Ondo, XRP, Stellar i Hedera
Aquest grup no competeix per ser «el nou Ethereum». Són canonades: porten dades, pagaments o actius tradicionals a la blockchain, i per això els bancs surten tant als seus episodis.
Chainlink resol el problema de l'oracle: un contracte intel·ligent no pot veure tot sol què passa fora de la seva blockchain, sigui un preu, un tipus d'interès o un resultat. El seu llibre blanc és del 2017, signat per Sergey Nazarov i Steve Ellis amb el professor de Cornell Ari Juels, i la xarxa es va llançar el 2019. LINK paga els operadors de nodes i es pot posar en staking. L'EP.06 dedica capítols a «Sergey Nazarov y los 10 años con SWIFT», a «La avalancha institucional que nadie ve» i a «Las 3 críticas reales que tienes que conocer».
Quant (QNT) és el cas més corporatiu de la sèrie. Al darrere hi ha Quant Network, una empresa britànica registrada el 2015 i dirigida pel seu fundador, Gilbert Verdian, que ven a bancs i entitats financeres programari d'interoperabilitat i de diner programable: Overledger, Quant Flow o PayScript. QNT és un token ERC-20 d'Ethereum, i a l'episodi, del 10 d'octubre de 2026, dedico un capítol sencer al seu perill: el parany del token del qual gairebé ningú no parla. Abans passo per l'home que hi ha al darrere, el problema que diu que resol i «Los 25 bancos y el Reino Unido».
Capítols (7)
Ondo Finance és tokenització pura: ofereix tokens respatllats sobretot per deute públic dels Estats Units a curt termini (OUSG, USDY) i accions i ETF tokenitzats per a inversors de fora d'aquell país. El token ONDO serveix per governar Ondo DAO i es pot transferir lliurement des del gener de 2024. L'EP.07 explica USDY, OUSG i Global Markets, una transacció de cinc segons amb JPMorgan i els tres riscos reals del projecte.
XRP viu a l'XRP Ledger, llançat el 2012 per David Schwartz, Jed McCaleb i Arthur Britto. No hi ha mineria: cada node confia en una llista de validadors (la UNL) i la xarxa tanca una nova versió del llibre major cada pocs segons. Es van crear 100.000 milions d'XRP de cop i 80.000 milions van anar a Ripple. L'EP.05 explica la guerra amb la SEC, el regulador de valors dels Estats Units: la demanda va arribar el desembre de 2020, una jutgessa va dictaminar el 2023 que el token en si no és un valor negociable (tot i que algunes vendes a inversors institucionals sí que ho van ser) i l'agost de 2025 les dues parts van retirar els recursos.
Stellar (2014) la van fundar Jed McCaleb, cofundador de Ripple, i Joyce Kim. Funciona amb un protocol de consens propi, l'SCP (Stellar Consensus Protocol), dissenyat pel professor de Stanford David Mazières, i la sosté una fundació sense ànim de lucre. L'EP.09 arrenca amb la baralla de McCaleb amb Ripple i se centra en casos d'ús reals i en per què feia vuit anys que el preu estava encallat.
Hedera (xarxa principal des del 2019) ni tan sols és una blockchain. Fa servir hashgraph, un algorisme de Leemon Baird en què els nodes s'expliquen el que saben («xafardeig sobre el xafardeig») en lloc d'encadenar blocs, i la governa un consell de grans organitzacions amb vot igual i mandats limitats. L'EP.08 posa el dit a la nafra: si en aquest consell hi ha gegants com Google o IBM (a l'octubre de 2026 encara hi són), per què el preu no es mou? I dedica un capítol a «l'elefant de la centralització».
Oracles, pagaments i actius reals
Qué es Ondo Finance: la cripto que BlackRock y la Casa Blanca están construyendo en silencio
· 273 vis.
Qué es XRP: la guerra de 5 años contra el gobierno americano que lo cambió todo
· 180 vis.
Qué es Stellar: la cripto que acaba de SUBIR +30% por el acuerdo con DTCC y Wall Street
· 303 vis.
Qué es Hedera: la cripto de Google, IBM y Boeing que NO consigue subir de precio
· 196 vis.
07 /
IA i stablecoins: Bittensor, Render i Tether
Bittensor (TAO) es va presentar el març de 2020, en un article publicat a arXiv, com un mercat descentralitzat d'intel·ligència artificial. Avui funciona per subxarxes especialitzades que produeixen serveis digitals com ara càlcul, inferència d'IA o emmagatzematge: els miners fan la feina, els validadors la puntuen i un mecanisme anomenat Yuma Consensus reparteix les monedes noves segons aquestes notes, ponderades per l'stake de cada validador. De Bitcoin en copia el màxim de 21 milions i els halvings. L'EP.12 l'anomena «el Bitcoin de la IA» i no n'esquiva la cara fosca.
Render posa en contacte qui té targetes gràfiques aturades amb qui necessita potència per renderitzar o per a la IA. La va crear OTOY, l'empresa de Jules Urbach: el token és del 2017 i la xarxa es va obrir al públic el 2020. El 2023 es va traslladar d'Ethereum a Solana i fa servir un model de crema i emissió en què el que es crema depèn de l'ús de la xarxa. L'EP.13 la presenta com l'«Airbnb de las tarjetas gráficas» i n'analitza el gir cap a la IA.
Tether (USDT, 2014) és una stablecoin: un token que vol valer sempre un dòlar perquè el seu emissor diu que té reserves equivalents. L'EP.14 va a la pregunta incòmoda, què hi ha darrere d'aquestes reserves, i hi ha precedents: el 2021 la CFTC dels Estats Units va multar Tether amb 41 milions de dòlars perquè entre el 2016 i el 2018 només va tenir reserves suficients el 27,6 % dels dies analitzats. Un apunt europeu: amb MiCA, una stablecoin lligada a una sola moneda és una fitxa de diner electrònic, i a la UE només la poden oferir al públic les entitats de crèdit o de diner electrònic, com recorda la fitxa dels supervisors europeus (en castellà).
IA i stablecoins
Qué es Bittensor (TAO): el Bitcoin de la Inteligencia Artificial que está a punto de explotar
· 1.225 vis.
Qué es Render el 'Airbnb de las tarjetas gráficas' que la IA está disparando
· 778 vis.
Qué es Tether (USDT): la cripto que usas cada día sin saber lo que esconde
· 212 vis.
08 /
Memecoins: Dogecoin i Shiba Inu
Els supervisors europeus defineixen les memecoins com a criptoactius que porten el nom de tendències o de temes humorístics, que se solen crear per formar una comunitat i que es poden fer servir per a pagaments entre particulars, per especular o per negociar. Les dues de la sèrie hi encaixen de ple.
Dogecoin va néixer el 6 de desembre de 2013 com una broma de dos enginyers, Billy Markus i Jackson Palmer, per riure's de l'especulació cripto. Fa servir prova de treball (Scrypt), produeix un bloc per minut i no té límit d'emissió: des del 2015 entren uns 5.000 milions de DOGE nous cada any. El seu episodi repassa l'efecte Elon Musk, el defecte amagat del qual gairebé ningú no parla i les dues cares del debat: estafa o negoci rodó.
Shiba Inu (SHIB) va aparèixer l'agost de 2020 de la mà d'un anònim que signava «Ryoshi», com a token d'Ethereum amb una oferta de gairebé mil bilions d'unitats. El maig de 2021, Vitalik Buterin, a qui n'havien regalat una part, va donar més de 50 bilions de SHIB a un fons contra la covid a l'Índia. L'episodi parla dels milionaris que va deixar, d'un «problema matemàtic impossible» lligat a aquesta oferta gegantina i de Shibarium, el seu intent de ser una cosa seriosa.
Les dues memecoins de la sèrie
Qué es Dogecoin: ¿la mayor estafa o el mayor pelotazo de la historia cripto?
· 728 vis.
Qué es Shiba Inu: la cripto sin creador, sin utilidad y sin sentido... que lo está petando
· 187 vis.
09 /
Escalabilitat, DeFi i pagaments: Polygon, Arbitrum, TRON i Hyperliquid
L'últim grup comparteix una pregunta que els episodis repeteixen: pot anar molt bé una xarxa i molt malament el seu token? Polygon, Arbitrum i TRON es fan servir moltíssim i, segons els mateixos vídeos, els seus tokens no hi acompanyen: quan es van gravar, POL era un 95 % per sota del seu màxim, ARB més d'un 90 % i TRX, diu l'episodi, no s'enlaira. Hyperliquid és el cas contrari.
Polygon va començar el 2017 com a Matic Network, de Jaynti Kanani, Sandeep Nailwal, Anurag Arjun i Mihailo Bjelic, i la seva xarxa principal funciona des del 2020. És una cadena compatible amb Ethereum que processa les transaccions pel seu compte i registra periòdicament punts de control a Ethereum. El seu token, POL, va substituir MATIC en una migració 1:1 i serveix per pagar comissions i per fer staking. L'episodi explica el garbuix del pas de MATIC a POL, els números sense maquillatge i la seva aposta per convertir-se en una xarxa de pagaments.
Arbitrum One es va obrir al públic el 31 d'agost de 2021. És una capa 2 d'Ethereum de tipus rollup optimista: executa les transaccions fora, publica les dades comprimides a Ethereum i dona el resultat per bo tret que algú demostri que és fals. El token ARB, repartit en part amb un airdrop el març de 2023, serveix per votar a la DAO. L'episodi parla del gran problema del token i del que s'hi construeix a sobre, amb Robinhood i MetaMask com a exemples.
TRON la va fundar Justin Sun el 2017; va començar com a token d'Ethereum i va passar a la seva pròpia cadena el 2018. Funciona amb prova de participació delegada: els qui fan staking voten i els 27 candidats més votats, els superrepresentants, produeixen els blocs. Segons l'episodi, mou més de 80.000 milions de dòlars en stablecoins, i també és una de les xarxes més polèmiques: el març de 2023 la SEC va demandar Sun i tres de les seves empreses, entre les quals la Tron Foundation, i el cas es va tancar el març de 2026 amb una sentència pactada que obliga una d'elles, Rainberry, a pagar 10 milions de dòlars. El vídeo n'explica la història, la paradoxa del token i el costat fosc.
Hyperliquid és una capa 1 pròpia, amb un consens anomenat HyperBFT i un llibre d'ordres de futurs perpetus i d'operacions al comptat que funciona sencer en cadena; a sobre té HyperEVM per a contractes intel·ligents. El seu token, HYPE, va néixer el 29 de novembre de 2024, i el bloc gènesi el va repartir entre més de 94.000 adreces; segons la seva documentació, el desenvolupament s'ha autofinançat, sense capital risc ni capital extern. L'episodi, el segon més vist de la sèrie, se centra en una cosa rara en cripto: com guanya diners de debò i com una part d'aquests diners arriba a qui té el token. I, com mana el format, dedica un capítol al seu perill.
Escalabilitat, DeFi i pagaments, episodi a episodi
Qué es Polygon (POL): ¿el gigante caído que va a explotar o una trampa? (análisis 2026)
· 885 vis.
Qué es Arbitrum (ARB): ¿explota o muere la nº1 de Ethereum? (análisis 2026)
· 702 vis.
Qué es TRON (TRX): el imperio cripto más polémico
· 372 vis.
Qué es HYPE (Hyperliquid): la criptomoneda que TODOS miran en 2026
· 2.729 vis.
10 /
Privacitat: Monero i la llei europea del 2027
Monero (XMR) va néixer el 18 d'abril de 2014 sobre el protocol CryptoNote. Al principi es deia Bitmonero, i va ser la comunitat qui va decidir separar-se del seu responsable original i quedar-se el projecte: avui és programari lliure que mantenen voluntaris, sense cap empresa al darrere. A diferència de Bitcoin, on qualsevol pot seguir els moviments a la cadena, a Monero totes les transaccions són privades per obligació: les signatures en anell amaguen qui envia, RingCT oculta quant i les adreces ocultes protegeixen qui rep, tal com explica la seva documentació oficial (en anglès).
Es mina amb RandomX, un algorisme pensat per a ordinadors normals que va adoptar el novembre de 2019, i no té màxim d'emissió: la recompensa es queda per sempre en 0,6 XMR per bloc, una inflació al voltant de l'1 % al principi que tendeix a zero amb els anys. El seu gran front és regulador. El reglament europeu contra el blanqueig de capitals prohibeix als bancs, a les entitats financeres i als proveïdors de criptoactius mantenir comptes que permetin ocultar operacions mitjançant monedes que milloren l'anonimat, i s'aplica des del 10 de juliol de 2027. Binance ja l'havia retirada el febrer de 2024.
A l'episodi, del 3 d'octubre de 2026, t'explico sense tecnicismes per què Bitcoin no és anònim, com funciona Monero, el seu origen de pel·lícula, el seu costat fosc, l'atac que gairebé la tomba el 2025 i si és legal tenir-ne a Espanya. Un detall pràctic: OKX, l'exchange que faig servir, no té Monero.
Capítols (7)
11 /
Com treure profit de la sèrie
Vint-i-dos episodis són unes quatre hores de vídeo. No cal veure'ls tots ni en ordre. Tres itineraris que funcionen:
- Si comences de zero: EP.01 (Bitcoin), EP.02 (Ethereum) i EP.14 (Tether). Amb aquests tres entens els diners digitals, els contractes intel·ligents i les stablecoins que faràs servir per moure't d'unes criptos a unes altres.
- Si t'interessa la tokenització: EP.06 (Chainlink), EP.07 (Ondo), EP.05 (XRP), EP.09 (Stellar) i Quant.
- Si t'atrau el risc alt: Bittensor, Render, Hyperliquid, Monero i les memecoins, començant sempre pels capítols de riscos.
Dos avisos perquè no et cremis. Les prediccions del final són escenaris meus, lligats a la data del vídeo; no les converteixis en una ordre de compra. I un episodi t'explica una moneda, no et diu quant hi has de posar: per a això hi ha la guia de com començar en cripto, la d'exchanges i MiCA per comprar en una plataforma amb llicència, la d'estafes cripto i, si treus el que compres de l'exchange, la secció de seguretat.
Si vols comparar monedes entre si, els meus rànquings són a millors i pitjors criptos. I si la sèrie et fa servei, subscriu-te al canal: l'objectiu són cent monedes i en porto vint-i-dues.