01 /
Trading o invertir: primer decideix a què jugues
Abans d'obrir un gràfic convé respondre una pregunta que gairebé tothom se salta: vols operar o vols invertir? Fer trading és comprar i vendre buscant moviments de preu a terminis curts o mitjans, amb entrada, sortida i stop definits per endavant. Invertir és comprar una cosa que creus que valdrà més d'aquí a uns anys i aguantar-la mentrestant, també quan cau. Totes dues coses es poden fer amb Bitcoin. El que no funciona és barrejar-les sobre la marxa: entrar «per a un trade ràpid» i, quan surt malament, decidir que en realitat era una inversió a llarg termini.
A «Trading vs Invertir en Bitcoin» comparo el que té de bo i de dolent cada camí amb dades del 2026: per què la majoria de traders perd diners, què és el swing trading, per què com més gran és la temporalitat més fiabilitat hi ha i la dada dels cinc dies que van decidir tot l'any de Bitcoin. També el parany en què cau molta gent que inverteix. Al final explico què faig jo amb els meus diners.
Capítols (7)
Una pista ràpida per saber on encaixes. Si no pots mirar un gràfic durant hores sense que et pugi la tensió, si aquests diners tenen data (l'entrada d'un pis, per exemple) o si una caiguda del 30 % et trauria la son, el trading actiu probablement no és per a tu ara mateix. No passa res. Fer menys, amb un pla senzill, sol donar menys disgustos que operar cada dia.
02 /
Scalping, intradia, swing i posició: què canvia de debò
Els estils de trading es diferencien sobretot per quant de temps mantens una operació, i això ho canvia tot: les hores que passes davant de la pantalla, el pes de les comissions i la quantitat de soroll que hi ha en el preu. El mercat cripto no tanca mai, ni de nit ni el cap de setmana, així que la temptació d'estar sempre dins és enorme.
L'scalping és l'estil que més gent vol provar i el que menys marge d'error deixa. Amb objectius de benefici petits, les comissions i el diferencial es mengen una part enorme de cada operació guanyadora, i has de decidir de pressa, moltes vegades al dia. A «La Mejor Estrategia de Scalping para Principiantes en 2026» ensenyo un sistema mecànic, que anomeno «The Edgy System», des de la configuració bàsica fins a la primera operació. Mecànic és la paraula clau: regles fixes que no depenen de com t'hagis llevat.
03 /
RSI, divergències, MACD i espelmes: què mesura cada cosa
Els indicadors no veuen el futur. Són càlculs sobre el preu passat (i de vegades sobre el volum) que ordenen una cosa que els teus ulls ja podrien veure. Saber exactament què calcula cadascun t'estalvia la meitat dels errors típics.
RSI: la velocitat del preu, no si és car
L'RSI (índex de força relativa) el va publicar J. Welles Wilder el 1978. Compara la mida mitjana dels tancaments a l'alça amb la dels tancaments a la baixa en els últims períodes, normalment 14: RS = mitjana de pujades / mitjana de baixades, i RSI = 100 − 100 / (1 + RS). El resultat va de 0 a 100. Si les pujades i les baixades pesen el mateix, surt 50; per sobre de 70 es parla de sobrecompra i per sota de 30, de sobrevenda. El que mesura és moment, la força i la rapidesa del moviment. En una tendència alcista potent l'RSI pot passar-se setmanes per sobre de 70, i vendre només per això és una manera elegant de perdre't la pujada.
El més útil de l'RSI són les divergències. Hi ha divergència baixista quan el preu marca un màxim més alt i l'RSI un de més baix: el preu puja, però amb menys força. L'alcista és la contrària: el preu fa un mínim més baix i l'RSI, un de més alt. Compte a tractar-les com un senyal màgic. L'analista Andrew Cardwell va observar que la divergència baixista sol aparèixer dins de tendències alcistes i que moltes vegades només porta una correcció breu, no un canvi de tendència. Per això convé esperar que el mateix preu ho confirmi.
Quan la divergència es repeteix, amb dos màxims de preu cada vegada més alts i un RSI cada vegada més baix, el senyal d'esgotament guanya pes, i convé vigilar què passa a la part alta del moviment. Si vols veure l'RSI en un cas real, a «BTC en peligro… ¿caída final o reversión explosiva?» (23 de novembre de 2025) el combino amb el MACD, l'encreuament de la mort i les mitjanes mòbils en una mateixa anàlisi. És un vídeo amb data: pren-lo com a exemple de mètode, no com una previsió vigent.
MACD: tendència i moment, amb retard incorporat
El MACD el va crear Gerald Appel a finals dels anys setanta. La línia MACD és la diferència entre una mitjana mòbil exponencial ràpida i una de lenta (l'habitual és 12 i 26 períodes); la línia de senyal és una mitjana de 9 períodes d'aquesta diferència, i l'histograma mostra la distància entre totes dues. Com que tot surt de mitjanes mòbils, és un indicador endarrerit: confirma tendències que ja han començat i, en mercats laterals, dona senyals falsos un darrere l'altre.
A «Especulando con MACD» faig servir l'indicador per plantejar escenaris sobre BTC, ETH, LINK, AAVE i ONDO: què passaria si el MACD confirma el moviment i què passa si s'invalida del tot. És una anàlisi del novembre del 2025, així que pren-la com un exemple de mètode, no com una previsió vigent.
Espelmes japoneses: quatre preus en un dibuix
Cada espelma resumeix un període amb quatre dades: obertura, tancament, màxim i mínim. El cos va de l'obertura al tancament i les metxes marquen fins on va arribar el preu. La tradició atribueix les espelmes al comerciant d'arròs japonès Munehisa Homma, al segle XVIII, tot i que Steve Nison, que les va popularitzar a Occident amb un llibre del 1991, va escriure després que probablement són de finals del XIX. Fins i tot la història de les espelmes té la seva part de llegenda. I reconèixer patrons és subjectiu: un martell o una envolupant valen poc fora de context (suport, resistència, tendència, volum).
A «3 patrones de velas que predicen si sube o baja el precio» explico l'anatomia d'una espelma i els tres patrons que faig servir. Llegir espelmes no és endevinar: és entendre qui ha guanyat la baralla en aquell període, compradors o venedors.
Si vols la base completa, la guia d'anàlisi tècnica va pas a pas, dels suports i les resistències als indicadors.
04 /
Gestió del risc: la part avorrida que et manté en joc
Pots encertar la meitat de les operacions i perdre diners, o encertar-ne només un terç i guanyar-ne. La diferència és quant perds quan falles comparat amb quant guanyes quan encertes. Per això la gestió del risc va abans que qualsevol indicador, i per això gairebé ningú no l'ensenya: no queda bonica en una miniatura.
- 01
Decideix quant arrisques per operació
Molts traders fan servir com a regla orientativa no arriscar més de l'1 % del compte en una sola operació. No és una llei; és un fre. Amb un 1 %, deu errors seguits et deixen amb una mica més del 90 % del compte.
- 02
Posa l'stop on la idea deixa de ser vàlida
L'stop-loss no va on «et fa mal», sinó al preu que demostra que t'has equivocat: sota un suport, sobre una resistència. Si aquest punt queda massa lluny, aquella operació no és per a tu.
- 03
Calcula la mida de la posició
Mida = diners en risc / distància a l'stop. Amb un compte de 2.000 €, un risc de l'1 % són 20 €; si l'stop és a un 5 % de l'entrada, la posició és de 400 €, no de 2.000 €.
- 04
Exigeix una relació risc/benefici que compensi
Si arrisques 100 € per guanyar-ne 200, la relació és 1:2. Com més bona sigui, menys necessites encertar per no perdre.
- 05
Apunta-ho tot en un diari
Data, actiu, motiu d'entrada, stop, objectiu, resultat i com et senties. Quan arribis a 50 operacions, el diari et dirà més de tu que qualsevol curs.
La fórmula de l'encert mínim és senzilla: 1 / (1 + R), on R és el que guanyes per cada euro que arrisques. Ara resta-hi comissions, diferencial i lliscament, i entendràs per què l'scalping amb objectius minúsculs és tan exigent. Ho tens desenvolupat a la guia de gestió del risc.
05 /
Palanquejament i liquidació, amb números
Palanquejar-te és operar amb més diners dels que poses. Tu aportes un marge i la plataforma et deixa obrir una posició diverses vegades més gran. Els guanys es multipliquen, sí. Les pèrdues també, i a més tenen un límit que no perdona: quan el que perds s'acosta al teu marge, la plataforma tanca la posició per tu. Això és la liquidació.
Un exemple il·lustratiu. Poses 1.000 € de marge amb un palanquejament de 10x i obres una posició llarga de 10.000 € en Bitcoin. Si el preu cau un 5 %, perds 500 €, la meitat del marge. Si cau un 10 %, perds els 1.000 €. Sense palanquejament, aquesta mateixa caiguda del 10 % sobre 1.000 € t'hauria costat 100 € i continuaries dins, esperant a veure si tenies raó.
Fixa't en l'última fila. Amb 100x, un moviment de l'1 % en contra, una cosa que Bitcoin pot fer en minuts, et deixa a zero. No cal que el mercat s'enfonsi; n'hi ha prou amb una metxa. I un cop liquidat, tant és que després el preu es giri a favor teu: ja no hi ets.
Els reguladors europeus fa anys que avisen. El 2018, l'ESMA va recollir que entre el 74 % i el 89 % dels comptes minoristes perd diners amb CFD, amb pèrdues mitjanes per client d'entre 1.600 i 29.000 euros, i va limitar el palanquejament per als minoristes: 30:1 en les divises principals i 2:1 en criptomonedes, amb tancament obligatori de la posició al 50 % del marge mínim i protecció contra saldo negatiu (ESMA). La CNMV va mantenir aquestes mesures a Espanya el 2019 i el juliol del 2023 va anar més enllà: va prohibir la publicitat de CFD adreçada a minoristes i va estendre els límits de palanquejament i el tancament al 50 % als futurs i les opcions (resolució al BOE).
El palanquejament és el factor que més contribueix al fet que bona part dels clients minoristes que inverteixen en aquests instruments incorrin en riscos no valorats adequadament i que acaben materialitzant-se amb la generació de pèrdues.
74–89 %
dels comptes minoristes perd diners amb CFD (ESMA, 2018)
2:1
palanquejament màxim en CFD sobre cripto per a minoristes (ESMA 2018, CNMV 2019)
97 %
dels day traders persistents va perdre diners (Brasil, 2013-2015)
Aquestes regles obliguen les entitats habilitades per prestar serveis d'inversió a Espanya. Si una plataforma t'ofereix un multiplicador molt més gran amb dos clics, pregunta't quina societat hi ha al darrere i qui la supervisa; la guia de la llei MiCA explica com comprovar-ho al registre. Que te l'ofereixin no vol dir que sigui bona idea: vol dir que el límit el poses tu.
06 /
DCA: per a qui no vol viure enganxat al gràfic
El DCA (dollar cost averaging, o compres periòdiques) consisteix a invertir la mateixa quantitat cada cert temps, passi el que passi amb el preu. El terme s'atribueix a Benjamin Graham, que el va descriure a The Intelligent Investor (1949): amb una quantitat fixa compres més unitats quan el preu és baix i menys quan és alt, i el teu preu mitjà se suavitza.
A «Qué es el DCA en Criptomonedas y Cómo Hacerlo» explico com funciona i com configurar-lo pas a pas per automatitzar les compres, sense dependre de mirar el gràfic tot el dia ni de ser un expert en trading.
El que el DCA no fa també s'ha de dir. No garanteix comprar barat: si el preu puja sense parar, haver entrat tot al principi hauria sortit millor. I si un actiu cau durant anys i no torna, el DCA també perd, només que més a poc a poc. El que compra és una altra cosa: disciplina i no dependre d'encertar el moment. Jo ho resumeixo en una idea: gairebé ningú no enxampa el mínim, i amb compres periòdiques compres a les caigudes i ja hi ets quan arriben les pujades. A «No compres Altcoins todavía... Espera a ESTA zona» (10 de febrer de 2026) vaig aplicar aquesta lògica a zones de compra esglaonades per a LINK, ONDO, BNB, ETH i BTC; és un vídeo amb data, així que fixa't en el mètode, no en els nivells.
Si estàs decidint on posar aquests diners a llarg termini, a «Bitcoin vs S&P 500» comparo tots dos amb honestedat. Un és l'aposta més constant; l'altre, l'actiu més rendible de l'última dècada, però molt més volàtil. El que té de bo i de dolent cadascun i, al final, què faria jo. Tens més detall a la guia de DCA amb Bitcoin, i per triar una plataforma amb llicència MiCA on fer les compres, la secció d'exchanges.
Capítols (5)
07 /
Estratègies i captures de saldo: com mirar-les sense enganyar-te
A «Cómo ganar dinero con criptomonedas en 2026: 3 estrategias reales» explico tres maneres de fer créixer els teus diners amb cripto, pas a pas, i els paranys que arruïnen la majoria. Sense promeses de fer-te ric d'un dia per l'altre, perquè això no existeix.
Capítols (4)
Sigui meva o de qualsevol altre, passa cada estratègia per aquest filtre abans de jugar-te un euro:
- On és l'avantatge? Si no saps explicar per què hauria de funcionar, probablement va funcionar per casualitat.
- Quant costa executar-la? Comissions, diferencial i lliscament, multiplicats pel nombre d'operacions.
- Quina va ser la pitjor ratxa? La caiguda màxima et diu si series capaç de seguir-la sense abandonar a mitges.
- Amb quantes operacions es va provar? Deu operacions bones són una anècdota, no una estadística.
- Qui guanya si la segueixes? Si algú cobra pel curs o pels teus dipòsits, tingues-ho en compte.
Aquest últim punt no és paranoia. En la seva infografia sobre tipus d'estafes, la CNMV inclou els comptes de trading «finançats» lligats a cursos de formació: el pagament del curs és, en moltes ocasions, un frau, i aquesta activitat queda fora de la seva supervisió. Abans de pagar per formació, repassa la guia d'estafes cripto.
I quan algú t'ensenyi el seu compte en directe o una captura de saldo, recorda que és una foto: no diu quant s'hi va aportar, quant es va arriscar ni quins comptes no s'ensenyen. Un compte que passa de 500 a 2.000 euros pot haver crescut a base d'ingressos, no d'operacions. Mira qualsevol seguiment d'un compte com a contingut, no com una prova de rendibilitat ni com un senyal per copiar, i separa sempre el que aportes del que guanyes, també en el teu.
08 /
Psicologia: FOMO, revenja i comprar quan hi ha por
La majoria de comptes no els trenca un mal indicador; els trenca el cap. Hi ha quatre paranys que es repeteixen una vegada i una altra, i convé posar-los nom per reconèixer-los quan apareixen.
- FOMO
- La por de quedar-te fora. Veus una espelma verda enorme, hi entres tard i sense pla, i compres just quan els que hi van entrar abans estan venent.
- Trading de venjança
- Després d'una pèrdua, obres una altra operació més grossa per «recuperar». És la manera més ràpida de convertir un mal dia en una mala setmana.
- Aversió a la pèrdua
- Segons la teoria de les perspectives de Kahneman i Tversky, una pèrdua pesa aproximadament el doble que un guany equivalent. Per això movem l'stop per no tancar en negatiu.
- Efecte disposició
- La tendència a vendre massa aviat el que guanya i a aguantar massa el que perd. Just el contrari del que demana un bon pla.
Ho dic amb coneixement de causa: a «Si empezara en cripto con 20 años haría esto» assenyalo el gambling com el meu gran error en començar. La frontera entre operar amb un pla i apostar és justament la que dibuixen aquests quatre paranys.
Capítols (4)
I després hi ha la idea que dona títol a un dels meus vídeos: les grans fortunes no es construeixen en l'eufòria, sinó en els moments que gairebé ningú no vol viure, amb por, caigudes i pessimisme. Warren Buffett ho va deixar per escrit a la seva carta als accionistes del 1986: intentar tenir por quan els altres són cobdiciosos, i ser cobdiciós només quan els altres tenen por.
La majoria de la gent compra quan tot puja i ven morta de por quan tot cau. Compra car, ven barat, i després es pregunta per què no guanya mai.
Comprar en la por no vol dir comprar tot el que cau: hi ha actius que cauen i no tornen mai. Vol dir tenir el pla fet abans que arribi el pànic, amb quantitats i nivells decidits en fred. Al vídeo explico per què el cervell et traeix just en aquests moments, per què la història es repeteix i com aplicar-ho sense tornar-te boig.
Capítols (6)
- Si tanques dues operacions seguides en pèrdua, apaga la pantalla fins demà.
- Escriu el pla (entrada, stop i objectiu) abans d'entrar, mai després.
- Res d'augmentar la mida per recuperar el que has perdut.
- Revisa el diari cada setmana: els errors emocionals es repeteixen amb nom i cognoms.
09 /
Per on continuar
Si acabes d'arribar, comença pels vídeos per a principiants i deixa el trading actiu per quan tinguis una base. Si ja operes, aquests són els passos lògics següents:
I abans de fer cent operacions al mes, fes un cop d'ull a la guia d'impostos cripto a Espanya: el trading també té la seva part fiscal, i convé conèixer-la abans que arribi la declaració.