01 /
Què és l'anàlisi tècnica i què no pot fer per tu
La CMT Association, l'entitat que atorga el títol professional de Chartered Market Technician, la defineix com una metodologia que avalua els mercats analitzant patrons estadístics en les dades de mercat (moviment del preu, volum i momentum) per ajudar a preveure'n el comportament probable. Queda't amb la paraula «probable». Ningú seriós et vendrà una altra cosa.
La idea té més d'un segle: Charles Dow ja publicava les seves conclusions sobre la borsa en editorials de The Wall Street Journal a finals del segle XIX. Tot descansa sobre tres premisses clàssiques: el preu ho descompta tot, els preus es mouen en tendències i la història tendeix a repetir-se, perquè la psicologia de qui compra i ven es repeteix.
Ara, els límits, que gairebé ningú explica. Part de l'anàlisi tècnica funciona perquè molta gent mira el mateix: si milers de traders tenen ordres a la mitjana de 200 sessions o en una xifra rodona, aquella zona importa perquè la vigilen, no per art de màgia. Però l'efecte també va a la inversa: l'economista Burton Malkiel sosté que, quan una regularitat es fa coneguda, la gent actua de manera que deixa de complir-se. I la hipòtesi dels mercats eficients, que Eugene Fama va formular el 1970, diu que els preus passats no serveixen per batre el mercat.
I les dades? Una revisió acadèmica publicada el 2007 al Journal of Economic Surveys va trobar que, de 95 estudis moderns, 56 donaven resultats positius a l'anàlisi tècnica, tot i que amb problemes seriosos com el data snooping: provar regles fins que alguna «funciona» per casualitat. Traduït: hi ha indicis que aporta alguna cosa, però cap garantia, i encara menys en un mercat que cotitza 24 hores al dia amb palanquejament per tot arreu.
02 /
Espelmes japoneses: què t'explica cada espelma
Cada espelma resumeix un període (una hora, un dia, una setmana) amb quatre dades: obertura, màxim, mínim i tancament, el famós OHLC. El cos va de l'obertura al tancament i les metxes marquen fins on va arribar el preu abans de ser rebutjat. Verda si va tancar per sobre d'on va obrir, vermella si va tancar per sota. Una metxa llarga és una batalla que un dels dos bàndols va perdre, i això sol dir més que el color.
La versió oficial atribueix les espelmes a Munehisa Homma, un comerciant d'arròs japonès del segle XVIII. Però Steve Nison, que les va popularitzar a Occident amb el seu llibre de 1991, va escriure després que el més probable és que sorgissin a l'era Meiji, a finals del XIX. Detall menor, bona vacuna: en el trading circulen moltes llegendes que ningú comprova.
Al vídeo d'espelmes t'explico l'anatomia exacta d'una espelma (obertura, tancament, màxims i mínims) i els tres patrons d'espelmes que faig servir per anticipar si el preu vol pujar o baixar, sense la teoria avorrida de sempre.
Dues regles que estalvien disgustos. Primera: una espelma no existeix fins que tanca; un martell preciós a mitja sessió pot acabar convertit en una espelma vermella sense metxa. Segona: com més gran és la temporalitat, més pesa el senyal. Un doji setmanal en una resistència important diu bastant més que deu dojis de cinc minuts.
03 /
Suports, resistències, tendències i temporalitats
Un suport és una zona on abans va aparèixer prou demanda per frenar les caigudes; una resistència, on va aparèixer prou oferta per frenar les pujades. Zona, no línia: el preu no respecta una xifra al dòlar, respecta una àrea. Quan una resistència es trenca amb claredat, sovint passa a fer de suport, l'anomenat canvi de polaritat. Té cert suport empíric: un treball de la Reserva Federal de Nova York (Osler, 2000) va trobar que els suports i les resistències publicats per diverses firmes ajudaven a anticipar aturades de tendència intradia en divises, tot i que amb resultats desiguals.
Les línies de tendència uneixen mínims creixents (tendència alcista) o màxims decreixents (baixista). Amb dos tocs tens una hipòtesi; amb tres, una línia que el mercat està respectant. Compte amb un clàssic: perdre una directriu no vol dir que la tendència hagi girat. Una tendència alcista continua viva mentre faci màxims i mínims cada vegada més alts; quan perd l'últim mínim rellevant, aleshores sí que toca replantejar l'escenari.
La temporalitat ho canvia tot. El mateix Bitcoin pot ser baixista al gràfic de 15 minuts i perfectament alcista al setmanal. Com explico al vídeo sobre fer trading o invertir, com més temporalitat, més fiabilitat. Per això diverses de les meves anàlisis giren al voltant del tancament setmanal: és l'espelma que queda escrita i la que mira més gent. A «ESTE CIERRE SEMANAL DE BTC ES MUY PELIGROSO…», del desembre de 2025, en tens un exemple en directe: el preu no aconseguia recuperar la seva línia de tendència, i al vídeo repasso quins nivells havia de recuperar i què invalidaria l'escenari baixista.
El volum fa de detector de mentides. Una ruptura amb un volum molt per sobre de la mitjana té més credibilitat que una que arriba un diumenge de matinada amb el mercat adormit, i a les estadístiques de patrons de Thomas Bulkowski les ruptures amb volum alt rendeixen millor. Un matís molt de cripto: el volum que veus sol ser el d'aquella plataforma d'intercanvi concreta, no el de tot el mercat, així que compara sempre a la mateixa font.
- Dibuixa zones on el preu va girar diverses vegades, no cada petit rebot.
- Una ruptura val quan tanca a l'altra banda, no quan una metxa la travessa un moment.
- Si el preu torna a testar el nivell trencat i aguanta, la ruptura guanya credibilitat.
04 /
Els patrons que més apareixen a les meves anàlisis
Si segueixes el meu canal, aquests noms et sonaran: el doble terra del desembre de 2025, la falca que Bitcoin va trencar aquell mateix mes, el triangle simètric del febrer de 2026 o la falca ascendent que em va fer desconfiar de la pujada a l'abril. Així es llegeixen sense fer-te trampes al solitari.
Espatlla-cap-espatlla (HCH) i la versió invertida
Tres màxims, el central més alt (el cap), i una línia de coll que uneix els mínims intermedis. És una figura de gir: en un sostre anuncia un possible canvi a baixista; invertida, en un terra, a alcista. Mentre el preu no tanqui a l'altra banda del coll no hi ha patró, hi ha un dibuix. L'objectiu clàssic mesura la distància del cap al coll i la projecta des de la ruptura, i és habitual que el preu torni a tocar el coll abans de continuar.
Falca descendent i falca ascendent
Dues línies que convergeixen inclinades cap al mateix costat, amb el volum apagant-se. A la falca descendent totes dues baixen, la superior amb més pendent, i sol trencar cap amunt: el 68 % de les vegades a les estadístiques de Bulkowski. Però el mateix Bulkowski la qualifica de patró fluix entre els alcistes, amb força ruptures fallides, i el seu objectiu de referència és modest: el màxim on va començar la falca. La falca ascendent n'és el mirall: dues línies que pugen i s'estrenyen. Segons les estadístiques de Bulkowski sobre la falca ascendent, trenca cap avall el 60 % de les vegades, i en mercat alcista aquestes ruptures baixistes queden les últimes de la seva classificació: en el 51 % dels casos el preu ni tan sols cau un 5 % abans de girar-se. Totes dues es confirmen igual, amb un tancament fora de la línia i no amb una metxa.
El desembre de 2025 vaig analitzar com Bitcoin trencava i confirmava una falca baixista, amb la tendència principal encara baixista i les primeres espelmes d'indecisió. L'abril de 2026 va ser al revés: una falca ascendent al gràfic setmanal em va fer sospitar de la pujada i pensar que encara era aviat per cantar victòria.
Doble sostre i doble terra
Dos màxims a una altura semblant separats per una vall (doble sostre), o dos mínims separats per un pic (doble terra). Es confirma en tancar per sota de la vall o per sobre del pic intermedi, que fa de línia de coll. Si els dos tocs estan molt enganxats en el temps, sol ser simple consolidació. En el doble terra convé veure més volum a la pujada que al segon mínim.
Triangle simètric
Màxims cada vegada més baixos i mínims cada vegada més alts: el mercat es comprimeix perquè no mana ningú. A les estadístiques de Bulkowski sobre triangles simètrics, la ruptura arriba de mitjana al 74 % del camí cap al vèrtex i és alcista el 60 % de les vegades, però només el 58 % de les ruptures alcistes arriba a l'objectiu mesurat (el 36 % de les baixistes). És a dir: l'objectiu és una referència, no una cita.
05 /
RSI i divergències: més enllà del 70/30
L'índex de força relativa (RSI) el va crear J. Welles Wilder i el va publicar el juny de 1978, a la revista Commodities i al seu llibre New Concepts in Technical Trading Systems. Compara la mitjana de les pujades amb la mitjana de les baixades dels últims períodes (l'estàndard són 14) i ho tradueix a una escala de 0 a 100. Wilder considerava sobrecompra per sobre de 70 i sobrevenda per sota de 30.
El problema: en una tendència forta l'RSI pot passar-se setmanes per sobre de 70 mentre el preu continua pujant, i qui ven cada vegada que hi toca baixa del tren massa aviat. L'analista Andrew Cardwell va observar que en tendències alcistes l'RSI sol moure's entre 40 i 80, i en les baixistes entre 20 i 60. Al tutorial t'explico per què el 70/30 falla en tendències fortes i on és la veritable potència de l'indicador: les divergències.
Divergències regulars i ocultes
- Baixista regular: el preu marca un màxim més alt i l'RSI un de més baix. L'impuls s'esgota; avís de correcció o gir.
- Alcista regular: el preu marca un mínim més baix i l'RSI un de més alt. Els venedors perden força.
- Alcista oculta: el preu fa un mínim més alt i l'RSI un de més baix. Apareix en tendències alcistes i apunta a continuació (Cardwell en deia «reversió positiva»).
- Baixista oculta: el preu fa un màxim més baix i l'RSI un de més alt. Típica de tendències baixistes: la caiguda tendeix a continuar.
Un matís de Cardwell que estalvia diners: les divergències baixistes apareixen sobretot dins de tendències alcistes i moltes vegades només porten una correcció breu. Quan se n'encadenen dues (tres màxims creixents en el preu amb dos màxims decreixents a l'RSI) es parla de divergència doble, i l'avís d'esgotament guanya pes.
Una altra manera de fer servir l'RSI és comparar-lo amb cicles anteriors. El novembre de 2025 vaig analitzar com l'RSI de Bitcoin s'assemblava al de 2017, just abans de la gran pujada d'aquell any. Mira-ho amb el que va passar després al cap: el febrer de 2026, el preu va tocar els 60.000 dòlars. Una analogia amb el passat és una hipòtesi, no un calendari, i necessita la seva invalidació com qualsevol patró.
06 /
MACD i mitjanes mòbils: la tendència, amb retard
El MACD el va crear Gerald Appel a finals dels anys setanta. Té tres peces: la línia MACD (mitjana exponencial de 12 períodes menys la de 26), la línia de senyal (mitjana exponencial de 9 períodes de la mateixa MACD) i l'histograma, que dibuixa la distància entre totes dues. Si la MACD creua per sobre de la senyal, l'impuls gira a l'alça; si creua per sota, a la baixa. Creuar la línia zero indica que la mitjana ràpida ha passat per sobre o per sota de la lenta.
La seva gran limitació és de disseny: com que es construeix amb mitjanes mòbils, va per darrere del preu. En tendència funciona bé; en un rang lateral dona creuaments falsos un darrere l'altre. Al vídeo del MACD de novembre de 2025 el faig servir així, per especular amb escenaris: què passaria si confirma el moviment i què si s'invalida.
Les mitjanes mòbils simples de 50 i 200 sessions són el filtre de tendència més popular. El creuament daurat arriba quan la de 50 talla cap amunt la de 200; el creuament de la mort, quan la talla cap avall. Queden espectaculars als titulars, però arriben tard per definició. Fes-les servir com a context (estàs per sobre o per sota de la mitjana de 200?) i no com a botó de compra.
07 /
Dominància de Bitcoin i TOTAL3: cap on van els diners
La dominància de Bitcoin (BTC.D) és el percentatge que representa la seva capitalització sobre el total del mercat cripto. Sembla una dada simple i té trampa: cada proveïdor calcula el total a la seva manera. TradingView, per exemple, fa servir les 125 criptomonedes més grans, mentre que altres agregadors en sumen milers. Per això veuràs xifres diferents el mateix dia. Compara sempre amb la mateixa font.
TOTAL3 és la capitalització de tot el mercat excepte Bitcoin i Ethereum (a TradingView, també sobre les 125 més grans). Si TOTAL3 puja mentre la dominància de BTC cau, els diners roten cap a les altcoins: la petjada clàssica d'una altseason. Però compte: el total inclou les stablecoins. Si tot cau alhora i els diners s'aparquen en USDT, la dominància de Bitcoin pot baixar sense que cap altcoin guanyi res. Aquests cicles de rotació tenen molt a veure amb el calendari del halving, que tens a la guia de cicles i halving.
A «¿Bitcoin o Altcoins? El gráfico que lo cambia TODO» creuo el Total3, la dominància i el Russell 2000 de petites empreses nord-americanes per veure si la temporada d'altcoins té base o és pur desig.
08 /
Com muntar un pla d'escenaris com als meus vídeos
Si t'hi fixes, les meves anàlisis gairebé mai no diuen «pujarà». Diuen «si passa això, busco allò; si perd aquest nivell, l'escenari cau». A la descripció d'una anàlisi del desembre de 2025 ho vaig deixar per escrit: «no és un vídeo de certeses, és un vídeo de probabilitats». I així ho resumia la descripció del vídeo del triangle del febrer de 2026:
Escenari alcista: ruptura amb força i possible recerca de la zona de 80.000$. Escenari baixista: pèrdua d'estructura i retorn a la zona de 58.000$.
Aquest format t'obliga a decidir abans que el preu et faci córrer. El pots construir en sis passos:
- 01
Mira primer la temporalitat alta
Setmanal i diari. Tendència alcista, baixista o rang? Tota la resta es llegeix dins d'aquest context.
- 02
Marca dues o tres zones, no vint
Els nivells on el preu va reaccionar amb força. Si el gràfic sembla un codi de barres, has dibuixat de més.
- 03
Identifica l'estructura
Hi ha un patró o una directriu clara? Anota quina línia el confirma.
- 04
Defineix el disparador
Què ha de passar per actuar: per exemple, un tancament diari sobre la resistència amb un volum superior a la mitjana.
- 05
Escriu la invalidació abans d'entrar
El preu que demostra que t'has equivocat. Allà va l'stop, i la mida de la posició es calcula perquè tocar-lo costi poc; molts traders arrisquen un 1 o 2 % del capital per operació.
- 06
Revisa al tancament, no a cada tic
Decideix amb l'espelma tancada de la teva temporalitat. Mirar el gràfic d'un minut cada cinc és la via ràpida per operar per ansietat.
09 /
Errors que surten cars
- Entrar abans de la confirmació. Un HCH sense ruptura del coll no és un HCH.
- Operar en un minut sense mirar el diari. El soroll de les temporalitats baixes sembla senyal fins que et liquida.
- Apilar indicadors que diuen el mateix. RSI, estocàstic i MACD surten del mateix preu: tres oscil·ladors en verd no són tres confirmacions.
- Vendre només perquè l'RSI toca 70. En tendència forta, la sobrecompra pot durar setmanes.
- Moure l'stop quan el preu s'hi acosta. Si la invalidació era bona en entrar, ho continua sent.
- Veure el que vols veure. Si dibuixes línies fins que el gràfic et dona la raó, ja no analitzes: busques permís.
- Fer servir palanquejament per accelerar. Quan l'ESMA va restringir els CFD el 2018 va citar anàlisis segons les quals entre el 74 % i el 89 % dels comptes minoristes perdien diners, i va limitar a 2:1 el palanquejament dels CFD sobre criptomonedes per a minoristes.
I l'error de fons: confondre trading amb inversió. L'anàlisi tècnica serveix per triar millors zones i gestionar el risc, però no converteix una aposta en un pla. A «Trading vs Invertir en Bitcoin» comparo el que té de bo i de dolent cada camí, per què la majoria de traders perd diners i què faig jo amb els meus diners.
Capítols (7)
Per continuar practicant, als vídeos de trading tens estratègies i indicadors, i a l'anàlisi de Bitcoin, els meus escenaris vídeo a vídeo. Si algun terme se t'entravessa, és al glossari, i si acabes d'arribar, comença per la guia per començar en cripto des de zero. Llegeix també l'avís de risc: això no és assessorament financer; fes sempre la teva pròpia recerca.
Continua aprenent